Atés que el secretari general del BLOC, Enric Morera, afirma que subscriu el manifest però en fa una interpretació totalment diferent a la nostra, hem considerat adient publicar aquesta nota d'aclariment.
PER UNA VEU PRÒPIA VALENCIANA A LES CORTS GENERALS
Les
persones que signem aquest manifest, ciutadanes i ciutadans del País
Valencià, ho fem per expressar el nostre suport a l'articulació
d'una candidatura valenciana liderada per Compromís a les pròximes
eleccions que aspire a ser una veu pròpia valenciana a les Corts
Generals i que assumisca com a repte la constitució per primera
vegada d'un grup parlamentari valencià.
L'any
2011 l'elecció de Joan Baldoví i Roda com a diputat marcà una fita
històrica per al valencianisme progressista, ja que el mestre suecà
ha estat el nostre primer representant al Congrés en 75 anys, amb
l'únic precedent de l'acta de diputat obtinguda per Vicent Marco i
Miranda del partit Esquerra Valenciana en les últimes eleccions a
les Corts de la Segona República Espanyola.
Sense
menystenir la legitimitat democràtica de la resta de representants
valencians al Congrés i al Senat, el treball de Baldoví durant els
quatre anys de legislatura, que considerem altament positiu, ha fet
palés com d'important i necessari és enviar a Madrid un grup de
parlamentaris i parlamentàries que hi traslladen les inquietuds dels
habitants de la nostra terra, de Vinaròs a Pilar de la Foradada, del
litoral mediterrani a l'interior.
La
reivindicació que presentem no és en absolut incompatible amb la
vertebració d'un projecte plural i obert. De fet, l'actual Compromís
ja aixopluga aquesta pluralitat des d'una perspectiva valencianista,
d'esquerres, ecologista i que aposta per la regeneració democràtica.
No volem tancar la porta a la incorporació de nous actors a aquesta
coralitat però sí oposar-nos a qualsevol tipus de subordinació a
projectes de matriu estatal.
La
participació de Compromís al Consell de la Generalitat i als
governs de les administracions locals obri un camí d'esperança a la
construcció d'un País Valencià més just i solidari i que, dins de
l'heterogeneïtat que ens caracteritza com a poble, pose en valor la
nostra llengua i cultura pròpia.
No
obstant això, aquest camí presenta també una sèrie de dificultats
contra les quals difícilment alçaran la veu els diputats que
depenguen d'un partit amb seu a Madrid. No es tracta d'un prejudici,
ni tan sols d'un judici o d'una opinió, sinó d'un fet contrastat:
les diputades i els diputats valencians de les dues principals forces
d'àmbit estatal, fins ara totalment hegemòniques en la política
valenciana, potser han pres una actitud reivindicativa quan era
l'altra pota del bipartidisme la que governava Espanya, però han
silenciat les mateixes reivindicacions quan l'inquilí de la Moncloa
tenia el carnet del seu mateix partit.
Vora
un terç de la població en situació de pobresa o risc d'exclusió
social, prop d'una quarta part de la població activa valenciana
aturada segons l'EPA, augment de la desigualtat, una renda per càpita
un 14 % inferior a la mitjana espanyola, falta d'inversions en
infraestructures... L'enumeració de problemes de caire social que
patim les valencianes i els valencians és llarga però, mentrestant,
tant el finançament autonòmic com les inversions territorialitzades
que rep el País Valencià se situen clarament per baix de la mitjana
per habitant del conjunt de les comunitats autònomes.
Un
canvi en la gestió de les nostres institucions d'autogovern, després
de vint anys monopolitzades pel Partit Popular amb un resultat molt
negatiu, és un dels ingredients bàsics per a redreçar el nostre
país. Una veu pròpia valenciana a les Corts Generals ho és també.
Una veu pròpia oberta a col·laborar amb els altres projectes de
regeneració democràtica i progrés social i ecològic, però que no
calle quan toque reivindicar els interessos propis valencians.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada